La Garrotxa és una comarca peculiar que sorprèn per la seva gran diversitat de paisatges. És terra de transició entre la muntanya i la plana. Limita al nord amb els Pirineus, barrera natural entre la comarca i el Vallespir francès. A llevant, en canvi, limita amb les planes costaneres de l'Empordà.
Compta amb una superfície de 734 km2 que comprèn dues zones principals ben diferenciades paisatgísticament. L' una, l'Alta Garrotxa, situada al nord de la vall del Fluvià. Comprèn els contraforts calcaris de l'extrem oriental de la serralada dels Pirineus. Es tracta d'un paisatge feréstec i abrupte, que amaga espais de gran bellesa en el naixement de diversos cursos fluvials. La zona permet la realització d'un ampli ventall d'excursions per a descobrir els vestigis d'un dels romànics més ben conservat de Catalunya, reflex de l'esplendor de la contrada en època medieval: Santuari de la Mare de Déu del Mont, Monastir de Sant Aniol d'Aguja, nuclis de Maià de Montcal, Beget...
La segona, les Valls d'Olot, situada a la part central de la comarca, gaudeix d'un paisatge més amable i suau en els relleus, que inclou dins seu una de les zones volcàniques millor conservades de tota la península. Olot, capital de la comarca, és un actiu centre comercial i de serveis, amb un destacable patrimoni modernista i una variada oferta de restauració i oci nocturn.

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA
És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgístic. La zona permet la realització d'excursions als diferents volcans, com el Montsacopa, el Croscat o el Santa Margarida, o per la singular Fageda d'en Jordà.